El Kurdistan es prepara per a un agreujament del conflicte

per Laia Altarriba

Els kurds de Turquia temen un agreujament del conflicte

Una de les principals celebracions anuals del poble kurd, el Newroz, s´ha saldat a Turquia amb dues persones mortes per trets disparats per policies i centenars de ferits i de detinguts. D´aquests, molts han estat enviats a la presó. Aquesta dura repressió, juntament amb la recent operació terrestre de l´exèrcit turc contra els campaments del PKK al Kurdistan sud (al nord de l´Iraq) fa que molts kurds de Turquia temin que el conflicte que pateixen des de fa dècades s´agreugi. Quan parlen d´agreujament volen dir una major repressió contra qualsevol activitat política en favor dels drets del poble kurd i una nova operació terrestre contra el campaments guerrillers. Davant d´aquesta darrera possibilitat, els representants de les organitzacions polítiques o socials kurdes recorden que l´Estat turc ja ha fet 25 grans operacions militars contra el PKK, i que amb aquest mètode mai ha aconseguit eliminar la resistència kurda armada ni acabar amb les reivindicacions democràtiques d´aquest poble. Malgrat estar convençuts que amb la força el Govern d´Ankara no podrà resoldre el conflicte, a molts els preocupa l´atac al PKK perquè tenen familiars i amics lluitant a les muntanyes. Bloqueig de la via parlamentària El passat mes de juliol, el moviment d´alliberament kurd va aconseguir una fita històrica: 20 diputats al Parlament turc. Per accedir a la Gran Assemblea es requereix obtenir el 10% dels vots al conjunt de Turquia, i com que veien molt difícil assolir-los van decidir presentar-s´hi com a candidats independents. Un cop aconseguits 20 escons s´han constituït en el grup parlamentari del DTP (l´actual marca electoral dels kurds). La seva intenció era convertir-se en l´eina per construir la pau, és a dir, portar al Parlament turc la proposta de solució dialogada i democràtica del poble kurd. A més, confiaven que si el partit del Govern (l´AKP, Partit de la Justícia i el Desenvolupament) sortia reforçat de les urnes (tal com ha passat), li seria més senzill superar l´oposició dels militars al diàleg i encetar el camí de la pau. Declaracions com la del primer ministre Recep Tayip Erdogan l´agost de 2005 a Diyarbakir reconeixent que hi ha un problema kurd i que la seva voluntat era resoldre feien créixer les esperances. Però després de les eleccions del passat juliol, els candidats del DTP han trobat tancada la porta del diàleg: Erdogan encara no els ha volgut rebre, i a més els han obert un procés judicial amb l´objectiu d´il·legalitzar-los. Ali Akinci és president de l´IHD a Diyarbakir. En declaracions a L´ACCENT, lamenta que "la recent operació militar contra el PKK i la repressió durant el Newroz mostra que l´AKP no vol resoldre el problema". I afegeix: "Puc entendre que el Govern no vulgui parlar amb el PKK, però aleshores que parli amb els diputats kurds que van entrar el passat mes d´agost al Parlament. El problema és que amb ells tampoc hi vol dialogar". Vulneració sistemàtica dels drets humans Més enllà de la resolució política del conflicte, Akinci també es mostra preocupat perquè les vulneracions dels drets humans continuen sent sistemàtiques, tot i que el partit del Govern havia assegurat que tenia la intenció de reformar la Constitució i l´Estat per acostar-se al paràmetres europeus: "La tortura és sistemàtica (sobretot no deixar dormir, obligar els detinguts a estar hores i hores d´empeus...), han allargat el període de detenció, es continua perseguint la llibertat d´expressió... i a més estan creixent els atacs feixistes contra les seus del DTP". El president de l´IHD assegura que hi ha una atmosfera a Turquia segons la qual si no ets turc ets un enemic, i a això hi ha contribuït la pressió que fan conjuntament el Govern i els grups feixistes. Així doncs, malgrat el convenciment que cal continuar treballant per construir una solució democràtica pel conflicte que pateix, els darrers mesos el poble kurd sota ocupació turca ha vist com s´allunyaven les esperances que havia dipositat en el Govern d´Ankara i tem que les muntanyes i les ciutats tornin a ser escenari de confrontació. Alhora, ha perdut també les esperances en una Unió Europea que mira cap a l´altra banda quan es vulneren els drets linguístics, humans i nacionals d´un poble que continua fragmentat entre quatre estats.