1/2/08

Il.legalitzen que dona gust

per Tribuna Catalana

La llista comença a fer-se llarga i els instints il.legalitzadors espanyols tendeixen a fer de l'excepció norma d'ús corrent. ANB i EHAK són les últimes sigles d'aquesta indigesta sopa de lletres que és l'esquerra abertzale per a l'Estat i que seguiran el camí d'HB, Euskal Herritarrok, Batasuna, Aukera Guztiak, Herritarren Zerrenda, Jarrai, Haika, Segi, les Gestores Pro-amnistía i Askatasuna. El futur immediat d'Acció Nacionalista Basca i del Partit Comunista de les Terres Basques és la il.legalització, la mort civil. No és sols un càstig per a les formacions prohibides, també ho és pels més de 200 mil electors que voten a aquestes opcions independentistes i que tenen les urnes vetades.


La il.legalització d'un partit polític és una mesura molt greu en una democràcia, però en el cas espanyol aquesta iniciativa s'ha aplicat una desena de vegades en el mateix àmbit geogràfic -és un vestit fet a mida per a Euskadi i Navarra- i amb una total unanimitat política, mediàtica i social a Espanya. Cap pensador, intel.lectual o polític espanyol de prestigi ha alçat la veu contra aquesta persecució de la dissidència bascaFins fa uns anys, el discurs oficial davant l'esquerra abertzale era emplaçar-la a fer política, a participar en les institucions. Arran la Llei de Partits l'estratègia ha canviat.

Els poders de l'Estat, sota l'impuls del PSOE i el PP, han apostat per anul.lar políticament l'independentisme basc, per desterrar-lo dels ajuntaments, diputacions i parlaments. Una política de terra cremada que evidencia la incapacitat espanyola per integrar i assumir a un sector important de la societat basca. Les actuacions iniciades pel govern de Zapatero i pel Tribunal Suprem contra ANB i EHAK són l'últim pagament que el PSOE es cobra en la pell de l'esquerra abertzale per la fi del procés de pau.

Tothom donava per fet que aquestes dues formacions no arribarien a les eleccions del 9 de març. I així serà. Novament s'ha imposat l'oportunisme polític i la conveniència electoral i Zapatero ha assaltat una vegada més les posicions del moviment independentista quan falten 40 dies pels comicis espanyols.


Deia mesos enrere el ministre de justícia, Mariano Fernández Bermejo, que les marques legals d'ANB i EHAK caurien en desgracia "cuando la jugada lo aconseje". Doncs ja ha arribat el moment, gràcies en bona part a l'espionatge al qual han estat sotmesos càrrecs electes i dirigents polítics de dos partits legals durant els últims tres anys. El CNI i la Guàrdia Civil han posat en marxa un Gran Germà permanent a Euskal Herria que funciona de meravella i, possiblement, no sols centrat en el Moviment d'Alliberament Nacional Basc.

Algú haurà d'explicar -pot ser el Tribunal d'Estrasburg? - per què Batasuna és il.legal a Espanya i del tot legal a França. A Sarkozy, líder de la dreta francesa i gens sospitós de connivències abertzales -recentment ha dit que ETA és una organització "racista"- no se li ha passat pel cap tancar la seu de Batasuna a Baiona ni suspendre les seves activitats després de l'assassinat de dos guàrdies civils a Capbreton. Sarkozy passeja per París amb la model Carla Bruni mirant de reull el conflicte basc, controlant que no s'esvaloti massa l'avorrit País Basc francés i seguint de prop les passes d'ETA en territori gal, però sense arriscar-se a il.legalitzacions a la "turca", que ja té prou maldecaps.

En canvi, José María Aznar, l'ex líder de la dreta espanyola, prefereix assaborir la mel de la il.legalització de l'adversari polític, i del bracet de l'alcaldesa Regina Otaola, visita Lizartza enmig d'un desplegament propi d'un règim colonial. El senyor de la metròpoli arriba a la població guipuscoana, feu de l'esquerra abertzale governat ara pel PP gràcies a la Llei de Partits, i surt al balcó, amb bandera espanyola inclosa, per veure una plaça deserta de gent i plena d'indiferència.

Aznar es fa la foto, diu que ha gaudit "mucho" de l'excursió al "Fort Apatxe" popular i torna a Madrid no sense prometre abans a la alcaldesa-musa del PP que enviarà a Lizartza tots els llibres publicats per la Fundació FAES que presideix. Regal que la Otaola agraeix infinit: "Van a venir muy bien para todos los vecinos, así verán lo que significa la palabra y el concepto libertad, respeto y democracia." Sí, segurament els veïns descobriran tots aquests conceptes i llegiran amb fruïció títols de la FAES com "España, un hecho", "El desafío nacionalista", "La nación española: historia y presente", "La Guardia Civil más allá del 2000" o el clàssic de la col.lecció signat pel mateix Aznar, "Política y valores". A Lizartza els bascos il.legalitzats, els esborrats del mapa electoral, ja fan cua davant la biblioteca municipal.